Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple: puc, pogut, pugui... (de poder) volgut, vulgui... (de voler) Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]

Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

El gerundi del verb poder és podent. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.  [...]

D'altra banda, cal no confondre aquests verbs amb altres, com ara poder o voler, que sí que tenen el so de g en totes les formes de l'imperatiu. Per exemple: No vulgueu anar tan de pressa.  [...]

: Quan fa referència a l'arranjament, la disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Per exemple: L'ordre és bàsic per poder cuinar amb tranquil·litat. Inclourem aquest punt en l'ordre del dia previst. En sociologia, quan fa referència al sistema de regles i lleis inspiradores [...]

majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu). El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]